SOLSONA La
Solsona actual cal situar-la al segle X i va néixer a l’entorn del
castell i del monestir. L’any 1593, es creà el bisbat de Solsona i un
any després el rei Felip II li donà el títol de ciutat. La
visita pel nucli antic cal prendre-se-la amb calma, travessant els
antics portals, passejant pels estrets carrers, fixant-nos amb els
detalls de les cases de pedra, els escuts o bé els caps de biga
treballats a les barbacanes, tots ells ens parlen de la seva història i
noblesa. No podeu deixar de visitar la Catedral i la Mare de Déu del Claustre, el palau Episcopal, el Museu Diocesà i Comarcal, la plaça Major, la Torre de les Hores, la plaça de Sant Joan, l’Ajuntament, el Museu del Ganivet o bé el palau Llobera. SANT LLORENÇ DE MORUNYS Sant Llorenç de Morunys
és una població coneguda pel nom popular de Sant Llorenç dels Piteus
(el nom ve de la indústria que hi havia hagut del drap piteu). Avui ja
no en trobarem, de drap Piteu, però sí indústries alimentàries,
d’embotits, formatges i bolets que fan la delícia de qualsevol
paladar. CLARIANA DE CARDENER - OLIUS - NAVÈS El
Solsonès és una comarca natural on els boscos i l'aigua desenvolupen
un paper important. Un punt destacat és l'embassament de Sant
Ponç, a Clariana de Cardener on es poden practicar esports aquàtics
com el piragüisme. El recentment consgruit pantà de la Llosa
del Cavall, a Navès, també ens ofereix racons naturals de gran
bellesa. A cinc quilòmetres de Solsona, per la carretera de Berga, trobem la parròquia de Sant Esteve d'Olius, conjunt arquitectònic destacable de la comarca del Solsonès. Olius
celebra la Festa Major el diumenge després de Sant Esteve. CASTELLAR DE LA RIBERA - LLOBERA - PINELL DE SOLSONÈS Llobera i Pinell de Solsonès són municipis que en temps de moros i cristians havien estat terres frontereres i perilloses. Aquest passat ha deixat un gran nombre de torres de defensa, com les de Perecamps de Llobera, Vallferosa i Sallent de Pinell. Construïdes entre els segles IX i XII per posar els fonaments de la repoblació del país, les torres romanen orgullosament dretes enmig de petits nuclis habitats o entre boscos de pins majestuosos. Una d'aquestes torres, la més colossal, és la de Vallferosa, cilíndrica i d'uns 30 metres d'alçada. En el recorregut per aquests municipis, també destaca el dolmen de Llobera, un dels més grans que es conserven a Catalunya.A les torres de desensa i a les esglésies romàniques que hi ha escampades per tot el territori del Solsonès, cal afegir-hi petits nuclis de muntanya que val la pena visitar. Un d'aquests és Sant Climenç de Pinell, on trobem un conjunt arquitectònic de gran valor, format per una església romànica del segle XII, un casal senyorial que conserva encara alguns emblemes heraldics, i la vila Closa. Pinell té altres atractius, com les restes de l'antiga església romànica de Madrona. Castellar de la Ribera també ofereix al visitant construccions de gran valor històric, com les restes del castell, o l'església de Sant Julià de Ceuró, del segle XI i, la de Sant Andreu de Clarà, que es va començar a construir al segle XII, i que compta amb un retaule d'estil renaixentista abarrocat del 1662. Castellar de la Ribera celebra la Festa Major el 15 d'agost. Sant Climenç, per Sant Joan. Llobera la celebra el primer diumenge de maig i Pinell el diumenge després de Sant Miquel, al setembre. RINER - PINÓS - LA MOLSOSA Riner ofereix altres punts d'interès, com els pobles de Su i Freixinet, o construccions com l'església de Sant Martí, o la torre de Riner, de 18 m. d'alçada i 8 d'amplada. Un dels principals
atractius de Pinós és el conjunt arquitectònic que forma el santuari
de Santa Maria, que acollirà properament el Museu del Carlisme. A pocs
metres trobem la rosa dels vents, que indica el centre geogràfic de
Catalunya. A menys de tres quilòmetres, hi ha Ardèvol de Pinós, amb
una gran torre de defensa. Pinós compta amb un gran nombre d'esglésies,
com les de Sant Pere i Sant Miquel de Vallmanya i la de Sant Pere
de Matamargó, amb un retaule barroc del s. XVII. La Molsosa és terra de pagesos, carregada de vestigis històrics, com l'església parroquial de Santa Maria, documentada el 1008 i les restes de l'antic castell. Un dels nuclis més importants del municipi és Prades, que conserva tota la grandesa dels pobles medievals, amb places i carrers de pedra perfectament conservats. Riner celebra la Festa
Major per Sant Sebastià, el segon diumenge de març. Pinós celebra el
diumenge sobre de la Pascua de Pentecosta una fira de productes
artesanals al santuari. La Festa Major és el tercer diumenge de
setembre. El nucli d'Ardèvol també celebra la Festa de les Noies, que
és al gener, i el pessebre vivent, per Nadal. Les caramelles d'Ardèvol,
que se celebren cada dos anys, conserven tot el seu tradicionalisme. ODÈN - LLADURS Odèn és terra de bruixes i contrabandistes. El misticisme que genera el seu paisatge en estat put ha ajudat a potenciar un indret inquietant. Punts com el forat de la Grallera, el pla de Marcús o les Salines, han donat origen a la ruta dels contrabandistes de Cambrils. Altres com les coves dels Moros, o ca la Rita, casa construïda a la paret de la roca, són punts idonis per fer excursions a peu o en BTT. L'espeleologia està present a l'aventc de Montserrat Ubac, i l'escalada a les roques de Canalda. Odèn és ric en patrimoni cultural. L'esglesia de Santa Cecília, el castell d'Odèn, l'església de Sant Martí o les restes del castell i la capella del Remei de Cambrils, en són una mostra.L'església romànica de Santa Eulàlia de Timoneda és un dels temples religiosos més interessants que conserva el municipi de Lladurs. Altres punts d'interès són les restes de l'antic castell medieval i el santuari de Massarrúbies, que celebra el seu aplec el primer diumenge de setembre. Els espais naturals són un altre dels atractius del municipi de Lladurs. Als seus boscos de pins, roures i alzines, cal afegir-hi els racons modelats per l'aigua. Un clar exponent és el pont del Clop, per on corren les aigües de la ribera Salada. Des del segle XI, l'aigua de Lladurs abasta Solsona, sota la jurisdicció de la qual es trobava l'antic castell i els pobles i parròquies dels Torrents, Montpol, Santa Maria de Lladurs, la Llena i Timoneda. Odèn celebra la Festa
Major el 15 d'agost i Cambrils el segon diumenge d'octubre. Ribera Salada i pont
del Clop (Lladurs) Mirador de Serra-seca
(Odèn) LA COMA I LA PEDRA - GUIXERS La Coma i la Pedra és el tercer municipi que forma la Vall de Lord, i un dels més coneguts del Solsonès per l'estació d'esquí de Port del Comte. Val la pena passejar pel seu pintoresc nucli antic i per les fonts del riu Cardener, on hi ha una zona de lleure. El municipi compta amb altres fonts d'aigües pures o medicinals, com la de la Puda, coneguda pels beneficis curatius. En aquesta terra, el verd de la vegetació es fon amb el blanc de la neu a l'hivern, i amb el gris de les pedres romàniques d'ermites o esglésies, com la de Santa Magdalena de les Tragines, Sant Lleïr de Casabella o la de la Pedra, on també es troben les restes de l'antic castell. Guixers
és un municipi sense nucli de població, amb serralades com la de
Moncalb que inviten a l'excursionisme. A coll de Jou trobem l'àrea de pícnic
i el mirador de la Creu del Codó. A més, Guixers compta amb el
santuari de Puig-Aguilar i amb importants esglésies romàniques, com la
de Sant Serni, situada al camí del Santuari de Lord, al qual s'hi
arriba caminant uns 20 minuts una vegada es deixa la carretera. La Coma i la Pedra celebren la Festa Major d'Hivern el 25 d'abril. La Festa Major, Sant Roc el 16 d'agost i el primer diumenge d'octubre la Festa Major de la Pedra. A Guixers, la Festa Major de Vilamantells, el 8 de maig. Es fa festa local per la Segona Pascua. La Santíssima Trinitat amb la Festa Major de Sant Martí. El 29 de juny es celebra la Festa Major de Moncalb i el 15 d'agost la Festa Major de Valls. |
|
|
|
|
Avís legal. Disseny: Àrea de Sistemes i l'Àrea de SIG del CTFC. (sistemes@ctfc.es);(asig@ctfc.es)
